Conceptes generals estudiats en la PAC1:
Pre-producció en Animació
- Idea: Generació de la idea o el concepte general de l’animació. Pot ser un esbós en brut (en un quadern, bloc de notes, pissarra,..) Pot ser més o menys detallat, incloent diàlegs, escenes, i característiques dels personatges,.. però bàsicament seria la trama general de la història de principi a fi. Vindria a ser més o menys un guió literari o una sinopsi detallada de la història, bàsicament amb explicacions textuals i pocs gràfics, però també s’hi poden posar.
- Storyboard: A partir de “la idea” generem els primers esbossos dels "personatges": com serien d’aparença, quina personalitat tindrien, com interactuaran en les escenes,.. com també definiríem les escenes que hi haurien i el que cal animar i el que no. És un guió il·lustrat. Tot això ho plasmen en paper o en algun programari. És pot fer a mà (existeixen diferents plantilles) o també
és pot fer utilitzant algun programari especialitzat com: toonboom, storyboard-pro, storyboardThat (online), CELTX,.. ( hi ha animadors que a partir d’aquest storyboard ja “enganxen” les escenes, escanejant les diferents pantalles i amb algun programari de vídeo com Premiere o Final Cut i posant referències d’àudio, per veure quin ritme té en general, els plans, duració, etc..). - Layout: A partir de l’storyboard definim les diferents escenes, enquadraments, moviments de càmera i ambientació general de cada escena. També hi ha animadors que ja munten aquesta part en Flash, Maya, 3DsMax,.. es tracta de tenir una primera aproximació dels enquadraments i els moviments de càmera.
12 principis bàsics en Animació
- Deformació. Estirar i encongir: Al arrencar on cotxe aquest s’estira cap enrrera (biaix) uns moments fruit de què ha d’agafar impuls per arrencar i fins que no agafi una velocitat constant on recuperarà la forma original.
- Anticipació: Es tracta de fer l’acció contraria uns instants abans de què faci l’acció principal. (com agafar impuls). Un ocell està parat en una branca i després es posa a volar. En l’acció l’ocell haurà de flexionar les potes uns instants abans de posar-se a volar per agafar impuls.
- Exageració: Per accentuar una acció o donar-li un aire més còmic. Per exemple un personatge s’està aguantant la respiració, podem fer que se li infli la cara, que es torni vermell, els ulls se li surtin de les òrbites,.. tot d’una forma exagerada per emfatitzar l’acció o donar-li un aire còmic.
- Frenades i arrencades: com a norma general en la natura no hi ha objectes que vagin a una velocitat constant sempre. Es tracta de donar una certa acceleració i desacceleració en els principis i finals de cada acció perquè resultin més naturals. Per exemple: si llacen una pedra a l’aire aquesta tindrà en principi una desacceleració fins arribar a la seva màxima altura i llavors tindrà una acceleració fins arribar al terra.
- Arcs: En general en la natura els moviments no són rectilinis sinó que descriuen arcs. Per exemple qualsevol ésser viu al caminar descriu arcs que fa que no sempre mantingui una mateixa altura i per tant que descrigui arcs, on influeix el flexionades que estiguin les cames en cada moment.
- Accions secundàries: Si per exemple estem animant una noia corrent els cabells aniran juntament amb la noia, però amb moviments contraris a ella per la resistència de l’aire i al aturarse la noia fins que aquestos no retornin al seu estat de repòs romandran uns petits instants en moviment per efecte de l’energia cinètica.
- Timing: Per dotar sentit al moviment d’un personatge és precís conèixer les característiques d’aquest per poder-les aplicar correctament en la línia de temps de l’animació. Això dotarà de personalitat al personatge. Per exemple, no es mou igual un elefant (més lent degut al seu pes) que un ratolí 8 de moviments més ràpids i àgils).
- Personalitat: Finalment la suma dels principis anteriors donaran com a resultat d’una personalitat pròpia al personatge o objecte.
- Enquadrament - Posta en escena (staging): Es tracta de trobar els enquadraments més adequats segons el que volem transmetre, per tal de captar l’atenció de l’espectador i que no perdi detalls importants. Per exemple: si tenim un personatge que està clavant un quadre a la paret amb un martell i de cop es dona un cop als dits, no tindria sentit col·locar un enquadrament d’esquenes al personatge, ja que ens perdríem la cara de dolor al donar-se el cop als dits, o com se li inflen els dits, per això és millor fer un enquadrament lateral o en perspectiva.
- Acció directa i pose a pose: L’animació directa seria animant quadre a quadre fins al final de l’animació. L’animació pose a pose es tracta d’animar mitjançant els quadres clau o sigui a partir de les poses importants que serien els fotogrames clau. En flash per exemple seria una animació quadre a quadre on es cada postura de l’acció les posem en quadres diferents consecutius i la pose a pose on tan sols posem els fotogrames clau de l’animació i fem una interpolació perquè el software calculi els quadres intermitjos.
- Acció continuada i acció desfasada: Hi ha parts de l’acció principal que tot i formar part d’aquesta ocorren amb un cert desfasament. Es tracta de donar fluidesa als moviments lligant-los els uns amb els altres. Si per exemple tenim un ocell volant fins que s’atura en una branca, el normal seria que l’ocell comencés a estirar les potes abans d’aturar-se a la branca i un cop aturat hi hagués un espai petit de temps on encara estigués batent les ales fruit de la inèrcia que porta. S’ha de cercar que les accions no acabin de forma sobtada, sinó suau i gradualment (Follow through), i que abans que acabi una acció ja n’hagin començat d’altres (Overlapping action), així es pot aconseguir millor mantenir l’interès de l’espectador.
- Dibuix sòlid: Es tracta de preveure una estructura o esquelet del dibuix sòlid per animar-lo, en totes les seves possibles postures, per tal de donar-li a l’objecte o personatge sensació de pes i profunditat adequats.
PAC1 treball en PDF:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada