Enlaces

Disseny web i creació botigues online
Empresa professional de disseny i creació web web a mida i especialmemt de la creació i el desenvolupament de botigues online amb el CMS Prestashop. També connectors per a qualsevol ERP, en especial SAP bussiness one per a Prestashop o magento.

dijous, 7 de novembre de 2013

Arquitectura de la informació - PAC1

Que és l’arquitectura de la informació?

 “És la disciplina i art encarregat de l’estudi, anàlisis, organització, disposició i estructuració de la informació i de la selecció i presentació de les dades en els sistemes d’informació interactius i no interactius”
Viquipèdia

 “Organització, etiquetat, navegació i sistema de cerques que ajuda als usuaris a trobar i a gestionar informació de manera efectiva”
 Louis Rosenfeld i Peter Morville

A grans trets l’arquitectura de la informació (AI), consisteix a organitzar i estructurar els continguts d’una web, CD interactiu, DVD, programari,..amb l’objectiu que els usuaris puguin trobar la informació que estan cercant de la forma més senzilla e intuïtiva possible.

Que no és l’arquitectura de la informació?

L’arquitectura de la informació no és disseny gràfic, no és enginyeria de la usabilitat, no és maquetació ni programació. Totes aquestes disciplines estan estretament lligades a l’AI. Per exemple, el dissenyador gràfic és el responsable de la imatge visual d’una web: colors, grafisme, tipografies,.. però no de l’estructuració, ni la rotulació dels continguts per a accedir a la informació, que està dins de l’àmbit de l’arquitecte de la informació. La usabilitat d’una web o sistema interactiu, és un atribut que té el disseny final que fa que els usuaris puguin navegar per ella de forma senzilla e intuïtiva, i certament és depenent en gran mesura de l’AI i el disseny gràfic, però la forma de mesurar aquesta usabilitat per part dels usuaris no és arquitectura de la informació. Per últim la maquetació i programació del disseny final no són tampoc AI, ja que la tasca dels maquetadors és implementar les plantilles gràfiques que li ha proporcionat el dissenyador gràfic que serviran de base per a tota la web, i els programadors implementar les funcionalitats necesàries tant en el back-end com en el front-end mitjançant programació i segons els requeriments que ha determinat l’arquitecte de la informació.

 

Metàfora textual d’arquitectura de la informació

Com exemple en el món real de l’arquitectura de la informació en els sistemes interactius i no interactius, i de com pot ser útil i necessari definir una estructura a partir d’una anàlisis previ de les necessitats (finalitat, públic objectiu, competència), posaré el d’una botiga física que es dediqui a vendre vins i caves. Tant una botiga física com una botiga online necessiten categoritzar els diferents productes d’una forma lògica i posar cada producte en la secció i prestatge més adient en el cas d’una botiga física, per tal que tant comprador com a venedors puguin trobar fàcilment el que busquen. Per exemple en aquest cas sembla lógic que hi hauria d’haver dues grans seccions en la botiga. Una dedicada als vins i l’altre als caves. Seria il·lògic en principi que un possible comprador estes cercant un vi en concret i que aquest estigués en la secció destinada als caves, i dic en principi perquè es podria donar el cas que el públic de la botiga fos molt entès en a matèria, com per exemple someliers i que preferissin una categorització dels productes, per varietat del raïm o per anyada. És aquesta justament la tasca de l’arquitecte de la informació, depenent dels requisits previs de l’empresa i del públic objectiu del qual va adreçat trobar la forma més adient d’estructurar i gestionar la informació.

 

Qui és i que fa l’arquitecte de la informació?

Com diu un dels exemples del llibre de Morville&Resenfeld, l’arquitecte de la informació és com un bibliotecari del mitjans multimèdia, que s’encarrega de classificar, organitzar i estructurar els continguts, en àmbits interactius perquè sigui fàcil trobar-los per per de l’usuari/client quant ho requereixi.

 

Perquè una empresa ha d’invertir temps i diners en la seva arquitectura de la informació? Com pot influir l’arquitectura la informació en els seus clients/usuaris?

  • Ens posem en el paper del públic objectiu alhora de situar la informació.
  • Es millora l’experiència d’usuari i la probabilitat que aquests torni altra vegada, per tant fidelitzem
    a l’usuari/client.
  • S’anticipa una futura escalabilitat en continguts del lloc web, i per tant que aquest perduri més
    en el temps.
  • Es poden reduir costos de contacte d’usuari a l’empresa gràcies a una bona previsió i estructuració
    dels continguts que redundarà en una major efectivitat dels usuaris alhora de trobar el que que estan buscant o de realitzar alguna tasca més fàcilment.

 

Quines són les fases/etapes de desenvolupament d’un lloc web seguint la metodologia DCU ?




Anàlisis:

  • Definir els objectius de la web
  • Conèixer les persones que utilitzaran la web (públic objectiu)
  • Analitzar la competència (si existeix) per a extreure’n idees d’encerts i errors.
  • Avaluar el futur potencial creixement de la web en continguts i funcionalitats per poder elaborar
    un disseny que ho contempli i anticipar-nos als esdeveniments.
  • Analitzar quins seran els objectius que tindran els usuaris/clients al accedir al web.

 

Conceptualització (Arquitectura de la informació)

Arbre de continguts:

Mostra de manera esquemàtica la relació entre les diferents pàgines web, la manera com s’organitzaran els continguts i els títols i opcions de navegació, juntament amb tots els seus literals.

Prototips (Wireframes)

Low-fidelity (Prototip de baixa qualitat):

Pot estar dibuixat a mà i serveix per a veure com quedarien els diferents elements col·locats a la web d’una manera àgil on puguem anar corregint sobre la marxa, tenint en compte l’Arquitectura de la informació (normalment es fa juntament amb el client).

High-fidelity:

Normalment ja està dibuixat amb programari de disseny (Photoshop, Illustrator,..) i serveix per a col·locar ja amb més detall els diversos elements de la web, amb les mesures exactes, ja que serà un dels documents que farà servir el maquetador html, css per a col·locar les diverses caixes de contingut.

Disseny gràfic:

Les diferents pantalles principals de la web amb tots els detalls de disseny: fonts, colors, tipografies, logos, etc.. (serveis tant per a mostrar al client com per al maquetador).

web de prova:

Implementació d’unes poques pàgines de la web amb la interactivitat bàsica i amb alguna funcionalitat si es creu necessari.
(servirà per a la fase següent poder ser “testejada” per a usuaris).

Test usuaris

Test d’usuaris per avaluar i corretgir possibles errors.

Disseny e implementació

Disseny final de totes les pàgines web i programació de les funcionalitats.

 

Quins documents lliurarà l’AI a la seva empresa/entitat?

  • Document Guia
  • Definició d’objectius de la web
  • Objectius dels usuaris de la web
  • Anàlisis de la competència per a generar ideies
  • Conclusions finals de tot l’anàlisis
  • Wireframes
  • Arbre de continguts
  • Prototip en baixa calitat (low-fidelity) (normalment amb la supervisió del client)
  • Prototip en alta calitat (high-fidelity) (per a entregar al dissenyador gràfic, maquetador i programador)

 

Bibliografia

Morville, Peter. Rosenfeld, Louis (1998). Arquitectura de la Informació per la World Wide Web.
O’Really Media, Inc, 1005 Gravenstein Highway North, Sebastopol.


Giménez, Ferran. Ripoll, Anna. Estudio de caso Arquitectura de la información de Mosaic [en linea]
Mosaic.[data de consulta: 3 de octubre de 2011]. Disponible a http://mosaic.uoc.edu/wp-content/
uploads/2010/11/Estudio-de-caso_Arquitectura-de-la-informaci%C3%B3n-de-Mosaic.pdf.


Colaboradores de Wikipedia. Arquitectura de la información [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia
libre, 2011 [fecha de consulta: 2 de octubre del 2011]. Disponible en //es.wikipedia.org/w/index.
php?title=Arquitectura_de_la_informaci%C3%B3n&oldid=50204140.


Colaboradores de Wikipedia. Diseño centrado en el usuario [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia
libre, 2011 [fecha de consulta: 18 de septiembre del 2011]. Disponible en //es.wikipedia.org/w/
index.php?title=Dise%C3%B1o_centrado_en_el_usuario&oldid=49863112. 


The information Architecture institute. [data consulta 3 octubre de 2011] [en línea]. Disponible a:http://iainstitute.org/.


Jaume Reig Carrascosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada