Enlaces

Disseny web i creació botigues online
Empresa professional de disseny i creació web web a mida i especialmemt de la creació i el desenvolupament de botigues online amb el CMS Prestashop. També connectors per a qualsevol ERP, en especial SAP bussiness one per a Prestashop o magento.

dimecres, 6 de novembre de 2013

Fonaments i evolució de la multimèdia - PAC1

COM ENTÉN I DEFINEIX MANOVICH ELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ?

En un principi Manovich ens proposa una llista del que solem anomenar popularment “nous media”: internet, CD-ROM, DVD, 3D, realitat virtual,.. Desprès ens fa veure com sovint relacionem erròniament els “nous media” tan sols amb les tecnologies o suports que necessiten de l’ordinador per a la seva visualització. Perquè no anomenem “nou media” a una edició impressa?, dissenyada i editada amb ordinador, i els programes de TV?, editats en estacions digitals dependents d’ordinadors, etc..
Manovich ens remunta als finals del segle XIX i principis del XX per fer-nos veure la connexió i relació de tot plegat, i comença relacionant la connexió i similituds entre els “nous medis” i els moviments d’avantguarda dels anys 20, fent servir com a referència la invenció del que podríem dir el primer ordinador (la màquina analítica de Babbage) i la primera màquina que sintetitzava imatges (el teler de Jacquard), juntament amb la invenció de la fotogra a (el Daguerropito de Louis Daguerre), que van transcórrer per camins paral·lels durant molt de temps però sense mai confluir en un espai conjunt, fins l’aparició del primer ordinador digital, justament un aparell que computava i enregistrava codi binari en una pel·lícula de cine de 35mm.

A l’esquerra: Louis Daguerre inventor de “el daguerropito”. Al centre: El teler de Jacquard. A la dreta: Charles Babbage inventor de la màquina analítica. FOTOS: Wikipedia amb llicencia GNU-GPL.

Després mig segle més tard a aquesta primera trobada, tant els mitjans analògics (cine, fotogra a, música, ..) com també l’ordinador, perden la seva identitat original. Els “antics media” (tal com ho anomena Manovich), passen a ser dades informàtiques en el procés de conversió d’aquests “antics media” a “nous media” (funcions matemàtiques i codi binari), i l’antic ordinador abans destinat a simple calculadora passa a ser un processador de medis. Es a partir d’aquest punt quan segons Manovich podem anomenar-los “nous medis”.
Malgrat això, i segons Manovich, en principi no hi ha novetats signi catives en les tècniques de comunicació artística, entre aquells “antics media” dels anys 20 i els “nous media”actuals. Els ordinadors creen, emmagatzemen, distribueixen i són un mitjà per accedir a la cultura, no obstant això es continuen emprant bàsicament les mateixes tècniques i llenguatges formals desenvolupats als anys 20 (fotomuntatge, collage, us de la tipografia com a recurs artístic i de comunicació, trucs i efectes de vídeo,..).
Si hi ha novetats significatives en quan a la forma de distribució dels “media”, ja que en el passat aquests eren creats per una classe “especial” de dissenyadors, fotògrafs, cineastes,.. i distribuïts massivament per diversos mitjans: impressió massiva, retransmissió, etc.. . Internet en aquest sentit ha fomentat la creació privada dels “media” i la seva distribució tant en petits cercles, com massivament. En aquest sentit l’aparició dels nous mitjans de comunicació lligats a l’us del ordinador ha aportat democratització en l’accés universal a la cultura tal com apunta Manovich.
Però veritablement no hi ha res de nou en aquests “nous media”?
Segons Manovich si hi ha coses noves els “nous medis” i moltes, i es basen en 5 principis bàsics, on els últims tres principis són dependents dels dos anteriors. Aquests principis són: representació numèrica, modularitat, automatització, variabilitat i transcodificació cultural.
Queda clar segons Manovich que els “nous media” no estan relacionats a cap disciplina concreta, sinó que fan referència a les noves formes culturals que depenen dels ordinadors per a la seva creació, manipulació, distribució,.. En aquest punt, el 1er principi de Manovich La representació numèrica és clau per entendre el que veritablement és “nou”, ja que sense a aquest codi binari a baix nivell no podríem parlar de "nous media" si no en tot cas dels “antics media”: fotografia, cine, televisió, impremta,... La forma per aconseguir aquesta representació numèrica a partir de material analògic dels "antic media" és mitjançant la captura de mostres de dades a intervals normalment regulars (mostreig) i la quantificació d’aquestes per a transformar-les a nombres (quantificació). Com també és pot aconseguir "nous media" a partir de material purament numèric (infografies, 3D, realitat virtual, sintetitzadors digitals, etc..). El resultat de tot això és que de dades analògiques (continues) sense propietats en principi per dividir-se, passen a dades (discretes) i és aquí on entra el 2n principi de Manovich, la Modularitat, que fa que aquests es puguin descompondre a diferents escales sense perdre la seva identitat, o igualment combinar-los amb altres “media” donant com a resultat una nova creació, sense que els originals perdin la seva i donant a aquest una de pròpia. Com exemple podem posar les capes de Photoshop, on la combinació de varies imatges dona un resultat, però cada capa conserva la seva pròpia identitat i característiques.
Els dos principis anteriors ens porten al 3er principi de Manovich, La Automatització, que dona com a conseqüència que l’element humà no tingui que intervindre en moltes tasques, ja que el propi programari és capaç de realitzar-lo automàticament gràcies que les dades són numèriques i escalables. Per exemple, les correccions ortogràfiques dels processadors de texts. Com també el 4rt principi , La Variabilitat, que fa que puguem modi car els originals o les copies, donant pas a una nova copia sense que cap d’elles hagi perdut cap característica. Com exemple, podem editar un txer de text, afegint o esborrant contingut i guardant-lo com a un nou document. Aquest principi segons Manovich ens il·lustra de com la lògica entre els "antics media" i els "nous media" ha canviat. On abans es creaven “medias” idèntics per a ésser distribuït massivament, ara proliferen els "medias" personalitzats per a cada usuari. I arribem a l’últim principi, que com s’ha dit anteriorment és conseqüència dels anteriors, La Transcodificació Cultural. Segons Manovich, aquest principi és la conseqüència més important de totes. El que podriem definir com una separació en dues capes en els medis: la capa cultural i la capa informàtica. Com exemple del que vol dir, es refereix a una imatge que ha estat digitalitzada (escanejada). Aquesta imatge no ha perdut el seu sentit humà i cultural, ja que és reconeixible per a nosaltres, però per altra banda ha entrat a formar part de la lògica de l’ordinador, o sigui un conjunt de nombres que donen informació de cada píxel de la imatge. El resultat de tot això, i segons Manovich, és que la capa cultural i la capa informàtica s’estan influenciant mútuament.
Per acabar aquesta exposició dels "Nous mitjans" i en referència a l’últim apartat m’ha semblat interessant afegir un tros de text que crec que sintetitza la seva teoria:

“En resumen, la capa informática y la capa cultural se influyen mutuamente. Por emplear otro concepto de los nuevos medios, podemos decir que se están integrando en una composición, el resultado del cual es una nueva cultura del ordenador: una mezcla de significados humanos e informáticos, de los modos tradicionales en que la cultura humana modelo el mundo y de los propios medios que tiene el ordenador para representarla”.
Lev Manovich

PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS SEGONS MANOVICH

Representació numèrica: Perquè un medi sigui considerat “nou mitjà”, aquest s’ha de basar internament com a codi numèric (codi binari, funcions matemàtiques). Així aquests es tornem programables i manipulables. El procés que és necessita per a aquesta representació numèrica és el mostreig i la quanti ficació. Ex: una imatge digital. On cada píxel de la imatge té associat un codi (binari, hexadecimal,..) que dona informació de color de cada pixel en concret. 

La imatge original seguit d’una seqüència d’imatges pixelades, on se pot observar que gràcies a la representació numèrica obtenim informació de color de cada pixel de la imatge. Fotos: J Reig

Modularitat: En els medis digitals, cada element es pot aïllar en parts més petites i aquestes en d’altres de més petites, conservant sempre la seva identitat. O al revés, ajuntar-se per formar formes més grans. Ex: Les capes de Photoshop. On cada imatge té la seva pròpia identitat, i si les combinem en surt una altra imatge amb la seva pròpia identitat.
Cada capa de Photoshop és una imatge. Aquestes no han perdut la seva identitat, i si es combinem, dona com a resultat una imatge amb la seva pròpia identitat. Fotos: J Reig

Automatització: En els medis digitals, i con a conseqüència dels principis anteriors, hi han processos que es poden automatitzar sense que intervingui la part humana. Ex: Un script de PHP, o d’algun altre llenguatge de programació. On per exemple el script calculi la longitud d’una cadena i faci alguna operació amb el resultat per automatitzar algun pròces, com per exemple simplement contar les paraules d’un text html.
Mosta de codi PHP. Foto: extreta de, http://www.sxc.hu/ i realitzada per l’usuari d’aquesta web, Kakao Por

Variabilitat: Els objectes dels “nous medis” són variables i es poden transformar a partir d’una mateixa informació, o sigui que poden existir en diferents versions. Ex: Els canvis de tamany de font web. On aquestes poden variar el tamany de font, o de fons, etc.. amb el mateix contingut, o sigui se’n poden fer diferentes versions sense modi car el contingut.

 
 En la imatge podem observar com a través dels controls podríem canviar el contingut que hi ha en la web. Imatge: captura de pantalla del template GNU- GPL ja-purity de Joomlart.

Transcodificació cultural: En els medis digitals, hi ha dues capes i aquestes funciones paralleles. La capa cultural i la capa informàtica. Al ajuntar aquestes dues capes dona com a resultat un nou llenguatge fruit dels llenguatge humà i l’informàtic. Ex: La missatgeria instantània, xat. On es pot establir una conversa sense estar físicament present, i on s’estableix un llenguatge que és fruit de la conjunció entre la capa cultural i la capa informàtica.
 Captura de pantalla del popular programari de missatgeria instantània de Microsoft “Messanger”. Imatge: Jaume Reig

EXPOSICIÓ PERSONAL

En un principi cal dir que l’obra i les teories de Manovich m’han sorprès enormement. Sobretot pel treball de recerca metòdic que ha realitzat i com argumenta totes les seves teories, amb exemples que mai se m’haurien ocorregut. Malgrat tot, i com molts companys de l’aula, i suposo que del 90% de la població del planeta, trobo que la narrativa de Manovich és com a mínima desordenada (jo tampoc sóc un “Zorrila” precisament), i tot i que no he trobat difícil la part tècnica o de tecnicismes que hi ha en l’obra, ja que la majoria els coneixia, se’n feia difícil seguir la seva narració i argumentació. També cal dir que en la majoria de punts estic d’acord amb la seva teoria, tot i que al llarg de la lectura han anat canviant les meves idees sobre la seva argumentació i la seva visió general al respecte.
He de dir que en un principi em vaig llegir la lectura complementària “L’avantguarda com a programari”, on semblava per les seves paraules, que tot i la revolució tecnològica que ha sorgit arran de l’aparició de l’ordinador modern lligat als “media”, bàsicament no havia canviat res en el llenguatge formal dels medis. Això en part és així i jo també ho penso, ja que molts dels recursos que fem servir avui en dia a nivell formal, ja es feien servir en el passat. De fet com exemple Manovich posa el cine, un media que ja tenia tots o gran part dels “principis” dels “nous media”, ja que si analitzem veurem que el cine es basa en mostres del temps i de l’espai (el principi de la representació numèrica) i l’únic que li falta és quantificar aquestes dades perquè esdevenir un veritable “nou media”com el vídeo digital on podem accedir a qualsevol part de la informació a la mateixa velocitat, en canvi en el cine la informació és seqüencial pel fet de no tindre quantificades les dades.
Desprès de la lectura de la teoria sobre “els principis” dels media m’he adonat que si han canviat moltes coses. Ell ho creu i jo també. Basant-me en la meva pròpia experiència personal i respecte això puc dir, que sense saber dibuixar amb dedico al disseny, i he après moltes coses sobre composició, estil, lluminositat, colors,.. basant-me amb els artistes del passat (majoritàriament de nals del segle XIX i segle XX), però també n’he après una mica crec experimentant amb el programari. El principi de la transcodificació, el segons el meu parer, el més interessant. La barreja entre la cultura humana i la informàtica.

 Jaume Reig Carrascosa
Treball en pdf


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada