Enlaces

Disseny web i creació botigues online
Empresa professional de disseny i creació web web a mida i especialmemt de la creació i el desenvolupament de botigues online amb el CMS Prestashop. També connectors per a qualsevol ERP, en especial SAP bussiness one per a Prestashop o magento.

dimecres, 6 de novembre de 2013

Fonaments i evolució de la multimèdia - PAC2

Resum breu dels assumptes apuntats per Negroponte en la conferència de 1984

Entre els assumptes apuntats per Negroponte, en concret n’he copsat 4:

      1. Nova interfície d’usuari basada en els controls dàctils, sensibles a la pressió i amb una interacció més humana en general.
      2. Interacció, modularitat, i programació i menús d’accés aleatori als continguts (tal i com també diu Manovich en els seus principis dels “nous medis”)
      3. Sistemes de E-learning, basats en la interacció entre màquina i humà per l’aprenentatge.
      4. Sistemes de Teleconferència i noves formes de comunicació humana en general, basats en l’us de l’ordinador i les xarxes.

Comentari personal

En general he trobat bastant encertades les seves prediccions i la forma que es desenvoluparien aquestes, tot i com sol passar sovint la realitat supera de llarg la ficció. De fet és sorprenent veure com hi ha persones que s’avancen als esdeveniments i com són capaços de predir el que passarà en el futur de forma conscient o inconscient, ja que a mi no n’ha quedat clar si Negroponte en la seva conferència de 1984 el que volia realment era fer una predicció dels fets que passaríem en el futur en relació als “nous mitjans” o tan sols estava fomentant una utopia de caire solidari per un món millor, amb el seu projecte de OLPC "One Laptop per Child". 

Si anem per parts, primer tracta de les noves interfícies d’usuari. Està clar, o almenys a mi m’ho sembla, que els menús d’accés aleatori s’han convertit en un estàndard de qualsevol aplicació basada en les noves tecnologies (les webs, CD-ROM, DVDs, telèfons mòbils, PDAs, jocs i consoles, etc..). En la conferència de 1984, ell posa com exemple una pel·lícula amb el texts sincronitzats, donant a aquest fet una importància molt rellevant i novedosa, on ara això no és una cosa gens estranya, i des de vídeos, Karaokes, subtitulacions, animacions en Flash, jocs d’ordinador, consoles, etc.. és un fet habitual. En la web s’ha anat molt més enllà, i l’accés aleatori a les dades, els links, i els continguts hipertextuals per enriquir la informació són l’essència pura de la web, i no tan sols en aquest mitjà, sinó també de qualsevol aplicació de les noves tecnologies (consoles de jocs, televisió digital, telèfons mòbils, DVDs, etc..).

En quant als nous dispositius i les noves interfícies d’usuari, que ell apuntava, està clar que també amb bona part s’han acomplert les seves prediccions. Les pantalles tàctils, sensibles a la pressió i a la sensació humana que ell preveia, ja estan entre nosaltres de forma ben evident. De fet ja existeixen des de fa molts anys i des de les tauletes gràfiques de disseny, el típic touchpad dels portàtils, la nova generació de telefonia mòbil i els joysticks dels jocs per ordinador, les PDAs, o els GPS.. Però s’ha anat molt més enllà, per exemple amb les noves generacions de jocs d’ordinador com: Xbox o el Wii de Nintendo on els controls poden ser el propi cos humà o la veu, i on ja es pot visualitzar majoritàriament aquests jocs en un espai en 3D, o també el nou tablet iPad d’Apple, on es pot veure el camí cap on s’apunta en les noves interfícies, i dic que penso que és el camí que seguirem, perquè penso que encara hi ha algunes coses que no estan del tot implantades, per qüestions tècniques que cal resoldre, com per exemple en el iPad, el fet de fer accessible aquest als webs que ja estan implementats, que en aquest aspecte no es va tindre en compte per aquests nous tipus de dispositius on la navegació ni està basada ni en el ratolí ni en el teclat. Aquí penso, que encara li falta una mica, ja que en el cas de navegació per la web, veig difícil pel moment adaptar el tipus de navegació que té el Ipad que tant pot ser, horitzontal com vertical, ja que a la majoria de les webs existents això no estava previst i on s’haurien de modificar perquè funcionés correctament, com en el fet de poder visualitzat vídeos en Flash (encara que això sembla més una qüestió comercial de potenciar més el Quicktime i una guerra comercial també entre companyies per fer-se amb el control del còdec de vídeo per l’HTML5 ) (podem veure article interessant respecte a aquest tema: http://www.genbeta.com/multimedia/la-guerra-del-video-en-html5-quien-es-quien) però es ben cert que la tendència es anar substituint, aquests dispositius físics (ratolí, teclat) per elements més naturals als humans (dits, mans, veu, cos,..) o inclús el “pensament”, tal i com apunta el vídeo de la diadema de les ones cerebrals de Tan Le (no obstant això aquesta última tecnologia la veig una mica llunyana encara, però veritablement és el vídeo que he trobat més sorprenent de tots els vídeos a visualitzar), com en el fet de poder convertir qualsevol objecte de la vida quotidiana o el simple espai físic en la nova interfície, tal com mostra Pranav Mistry amb el seu SixthSense, o com també en la tecnologia de la realitat augmentada (RA) que és semblant en el concepte de navegació i interfície d’usuari al Sixth- Sense. El sistema de la realitat augmentada es basa en pantalles òptiques transparents que permeten mostrar tan imatges en temps real, com imatges virtuals de forma totalment interactiva, i de fet ja s’utilitza en entorns tecnològics i d’investigació de “gama alta” per dir-ho així, on té múltiples aplicacions des de la cirurgia, exposicions d’art interactives, aplicacions industrials, simulacions de vol, etc..inclús en publicitat, tot i que pel moment sembla difícil la seva implantació en entorns més domèstics pel cost elevat de hardware i software que fan servir aquesta tecnologia.

De totes maneres i seguint amb la meva crítica sobre manca d’accessibilitat del Ipad, i deixant de banda tecnologies com la realitat augmentada que crec tardaran més a implementar-se, seria bo aprofundir més en el tema de control d’interfície d’aquest nou tablet de Apple i que es basés més en una comunicació mixta entre dits i veu, sobretot per a les persones amb problemes de vista.
Una altra de les prediccions de Negroponte, era la Modularitat i la programació en les aplicacions (encara que ell no fa servir aquests termes) tal i com apunta també Manovich en els seus principis per als “nous mitjans”. Es ben clar, per a mi, que això també s’ha acomplert, i que la escabilitat, la reutilització de codi, les bases de dades,.. formen part de la majoria d’aplicacions existents i són la base tècnica i de continguts per la immensa majoria d’aplicacions i aparells digitals, en aquest sentit la vinculació i el desenvolupament de l’html, les bases de dades i els llenguatges de programació de servidor han fomentat unes aplicacions i unes funcionalitats que ni el mateix Negroponte havia previst, com també han estat la base tècnica per les altres per les altres dues prediccions: Els sistemes de E-learning i els sistemes de comunicació humana basats en els ordinadors (o la Teleconferència, tal com ell ho diu).


En els sistemes de E-learning, crec s’han acomplert totalment les seves prediccions, en quant als aspectes tècnics i de funcionalitats, i de fet com exemple podem posar la mateixa UOC. No és gens estrany estudiar online, o utilitzar els mitjans digitals com a reforç combinat el l’aprenentatge presencial, ni tampoc és sinònim de menys qualitat en l’aprenentatge. Proliferen cents d’aplicacions de E-learning (Universitats, acadèmies, aplicacions per l’entrenament en quasibé qualsevol disciplina que ens puguem imaginar, etc..). També, de la mateixa manera s’ha estès la utilització dels llibres electrònics (E-book) en format Epub, per les seves avantatges de capacitat, portabilitat, correcció i actualització de continguts i les millores tècniques en l’aspecte de llegibilitat per pantalla dels nous E-readers, i de fet penso, que en un futur recent seran la base de l’industria editorial, i tal com va passar amb el CD i el vinil, on l’un va anar substituït l’altre de forma gradual, el format electrònic del llibre farà que el llibre tradicional sigui més un complement del primer o un reducte per als col· leccionistes. Crec un aspecte important en aquest sentit seria l’abaratiment dels lectors (E-readers), que sens dubte populitzaria definitivament aquest format i al mateix temps fomentaria el desenvolupament dels programaris OCR (Optical character recognition), per fer-los més efectius i ràpids d’utilitzar, ja que serien imprescindibles per a digitalitzat tots els llibres existents. També per altre part han sorgit plataformes de gestió de continguts CMS (Content Management System) o en aquest cas LMS (Learning Management System) com Moodle, específicament dedicades a gestionar continguts de E-learning, i moltes universitats, instituts, acadèmies,.. de caire presencial utilitzen i ofereixen ensenyament tant en la versió presencial, com online indistintament.
Un altre tema són els aspectes més morals, humanitaris i utòpics de les seves prediccions en aquest camp, tal i com ho enfocava ell amb el lema “One laptop per child” on malauradament queda molt camí per recórrer i en els països en desenvolupament no s’ha avançat massa en aquest camp.
Pel que fa a la predicció de “Teleconferència”, tal com deia Negroponte, aquí també s’ha acomplert, però crec que el canvi ha anat molt més enllà i ha afectat també a la forma que ens comuniquem els humans, tan a nivell professional, on els treballs online, són noves formes d’organització i producció en el món laboral, com en les relaciones personals. El “xat” la “vídeo conferència”, és una cosa habitual i ja no ens sorprèn gens (fa 20 anys enrere això ens semblava ciència ficció i només cal mirar el vídeo del qual en parlen com un fet sorprenent), però és que, a més a més, ha canviat inclús el nostre llenguatge, amb un munt d’expressions noves fruit d’aquesta barreja entre la comunicació humana amb ordinadors, i també la percepció sensorial que tenim en les comunicacions, on en moltes vegades no tenim la sensació d’estar físicament distants (aquest punt també el prediu Negroponte), si no d’estar compartint un mateix espai físic. En aquest context podem veure la gran acceptació que han tingut tota mena de xarxes socials i fòrums, com (facebook, Twitter, Linkedin, etc..) on es demostra fins a quin punt han canviat les formes de comunicació i relació humana.

3. Valoració personal

Pel que fa al futur més o menys immediat de les noves interfícies d’usuari, i tal com he apuntat en l’apartat anterior, crec que estaran basats majoritàriament en dispositius portàtils (això per al públic en general) amb l’us dels dits i de la veu pel que fa al mitjà de control, on el ratolí desapareixerà com a dispositiu senyalitzador i el teclat estarà integrat en la mateixa pantalla, de la mateixa manera que el iPad de Apple. Crec que aquest tipus de control és més intuïtiu per part d’una amplia majoria de la població, que no pas l’us de ratolí i de teclats dedicats que són menys intuïtius per a gent amb pocs coneixements d’informàtica, per el que és probable que aquestes noves interfícies tinguin una gran acceptació per aquest segment de població. No obstant això, no crec que el canvi sigui de la nit al dia i que l’ordinador d’escriptori continuarà tenint la seva quota de mercat en el món d’empresa i professional i no desapareixerà, ja que pensem que hi ha molts perifèrics on pel moment el concepte de portabilitat és difícil, tals com impressores o escàners . O també, un altre factor a tindre en compte és l’ample de banda de les connexions Wi-Fi actuals, que s’està limitat a una velocitat en concret, fet que fa que treballar amb arxius pesats com: vídeo o àudio sigui bastant feixuc i poc factible pel concepte de portabilitat d’aquestes noves interfícies. Si aquesta velocitat en les xarxes Wi-Fi augmentés significativament, crec que llavors si seria l’impuls definitiu, per anar “jubilant” el nostre vell ordinador d’escriptori, on tan sols tendria sentit utilitzar-lo, tal i com he dit en feines concretes que necessitem perifèrics com impressores o escàners.
En un futur més lluny, crec que les interfícies, poden anar controlades per la ment o almenys certes funcions, però ja dic que això crec que tardarà bastant.
Pel que fa al format d’espai de les noves interfícies, penso que cada dia s’anirà implementant més els espais en 3D i les actuals interfícies en 2D aniran desapareixen en poc temps, de fet tan sols hem de mirar els nous sistemes operatius de windows, Mac, o alguna distribució de Linux on cada cop hi ha més funcions que es visualitzen en 3D.

Resumint:

Fonts Bibliogràfiques

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación (The MIT Press, Cambridge, Mass, EE.UU)
Colaboradores de Wikipedia. OLPC [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [fecha de consulta: 24 de octubre del 2010]. Disponible en .
Col·laboradors de la Viquipèdia. Aprenentatge virtual [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 7 d’ agost del 2010]. Disponible en .
Col·laboradors de la Viquipèdia. Llibre electrònic [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 12 d’ octubre del 2010]. Disponible en .
Colaboradores de Wikipedia. Lector de libros electrónicos [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [fecha de consulta: 11 de agosto del 2010]. Disponible en .
Col·laboradors de la Viquipèdia. Reconeixement òptic de caràcters [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 26 de setembre del 2010]. Disponible en .
Col·laboradors de la Viquipèdia. Sistema de gestió de continguts [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 24 de setembre del 2010]. Disponible en .
Colaboradores de Wikipedia. LMS (Learning Management System) [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [fecha de consulta: 28 de octubre del 2010]. Disponible en .
Col·laboradors de la Viquipèdia. Realitat augmentada [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 16 d’ octubre del 2010]. Disponible en .
Col·laboradors de la Viquipèdia. HTML 5 [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 13 de setembre del 2010]. Disponible en .

Imatges

Mc Gregor, Mike. File:B1-mikemcgregor-2.jpg [en línia].
One Laptop per Child. File:OLPC logo.png [en línia].
Design continuum. File:Laptop-ebook.jpg [en línia].
Fleishman, Glenn. Archivo:IPad-02.jpg [en línea].
Gidlöf, Christian. Archivo:Xbox console transparent.png.
Wardofsky. stock.xchng - Laptop Keyboard 2 (stock photo by Wardofsky) [id: 198741].

Vídeos:

http://www.ted.com/talks/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html
http://vimeo.com/15142335
http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.html
http://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology. html
http://www.ted.com/talks/blaise_aguera_y_arcas_demos_photosynth.html
http://www.ted.com/talks/lang/eng/david_mccandless_the_beauty_of_data_visualization.html
http://www.ted.com/talks/lang/eng/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.html
http://www.keiichimatsuda.com/augmentedcity.php
Jaume Reig Carrascosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada